"Amb el nou decret es pretén que Catalunya sigui el lloc més accessible del món"

Marta Segura, directora general de l'autonomia personal i la discapacitat del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya

Quins són els dèficits principals pel que fa a l'autonomia personal i alhora els principals objectius des d'aquesta secretaria general? Quins són els grans reptes?

El gran repte que hem anat apuntant durant aquests dos anys ha estat, per una banda, posar sobre la taula més recursos per a les persones que ho necessiten, tant des de la perspectiva de la dependència com per a la discapacitat o la problemàtica social derivada de la salut mental. Cada persona pot tenir unes determinades necessitats i cal veure com podem arribar a satisfer aquestes necessitats, tant des de la perspectiva d'oferir més recursos residencials (hi ha hagut un esforç amb l'increment de nombre de places), com de reduir el temps associat a les valoracions de la dependència, per posar dos exemples. Però alhora també hem treballat per la desinstitucionalització o per promoure la vida en comunitat. El recurs residencial no sempre és el que es desitjaria, ja que normalment la gent, si és preguntada pel que vol, la resposta és 'poder viure a casa', i d'aquí aquesta voluntat de desinstitucionalització i de posar sobre la taula eines perquè la gent pugui continuar a casa el màxim temps possible. Ens han quedat, però, moltes coses al tinter per la convocatòria d'eleccions, com per exemple el decret de l'assistència personal, que és un dels elements fonamentals.

En què es basa exactament aquest decret?

Desplega el model de l'assistència personal a Catalunya. Actualment, només existeixen alguns pilots, un en l'àmbit de la ciutat de Barcelona i per a persones amb discapacitat física. Nosaltres, aquest any, hem engegat un pilot d'assistència personal per a nens, adolescents i joves amb TA (trastorns de l’aprenentatge) o amb discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, hem destinat a les entitats un pressupost d'1,6 milions d'euros del fons de loteries de Catalunya, i ara hi ha sis entitats que s'han presentat en aquesta convocatòria de subvencions. S'està fent un seguiment i una avaluació d'uns indicadors que serveixen per fer el desplegament d'aquest decret que regularà l'assistència personal.

La salut mental cada vegada mostra xifres més altes d'afectats, de la mateixa manera que cada vegada tenim més necessitats cap a una població envellida més alta. Aquests dos factors són els que més marquen el dibuix del futur de les necessitats per l'autonomia personal i la discapacitat?

Clarament. La prevalença de la població gran que té unes necessitats vinculades al fet d'envellir i a la pèrdua de l'autonomia és un dels reptes que hem d'afrontar. En l'última enquesta que ha fet el CEO, davant la pregunta de si es prefereix tenir serveis d'ajut a casa o anar a una residència en cas de falta d'autonomia, de manera aclaparadora, els enquestats opten per la primera opció. Per tant, la solució, a la vista que la població gran es doblarà d'aquí al 2040, no implica crear més places residencials, sinó buscar les alternatives perquè la gent pugui quedar-se a casa. I aquest envelliment de la població en general és una bona notícia per a les persones amb discapacitat perquè abans l'esperança de vida en les persones d'aquest col·lectiu era més baixa.

I pel que fa a la salut mental estem alineats amb l'estratègia que està duent a terme el Departament de Salut.

No parlem de l'accessibilitat com una necessitat únicament de les persones amb discapacitat, sinó que entenem que la necessitat d'accessibilitat afectarà tard o d'hora a totes les persones en algun moment de la nostra vida.

Parlem constantment del sistema català de discapacitat i autonomia personal. Què té de particular?

En l'àmbit de Catalunya reforcem molt el paper comunitari i el paper de les administracions locals amb la provisió de determinats serveis. A diferència d'altres comunitats autònomes, aquí sempre hem estat més municipalistes i en l'àmbit de la dependència sempre es nota. Tenim 107 àrees bàsiques de serveis socials distribuïdes en tot l'àmbit català que són de competència municipal, o del Consell comarcal.

La publicació del nou codi d'accessibilitat que suposa?

És una norma molt complexa. El decret que genera el codi d'accessibilitat emana de la llei 13/2014. Per tant, s'ha trigat nou anys per elaborar aquest codi i s'ha trigat aquest temps per dues raons: s'ha volgut regular l'accessibilitat en tots els àmbits de la llei en un únic decret i, d'altra banda, s'han volgut trobar consensos i equilibris davant la confrontació d'interessos, ja que hi ha també els sectors econòmics que s'han d'adaptar a la nova situació.

I que és el que pretén el decret?

Que Catalunya sigui el país més accessible del món. En aquest sentit, hem avançat molt, perquè la intenció és assolir una accessibilitat universal i que la nostra societat sigui plenament accessible. I això suposa ampliar el focus. No parlem de l'accessibilitat com una necessitat únicament de les persones amb discapacitat, sinó que entenem que la necessitat d'accessibilitat afectarà tard o d'hora a totes les persones en algun moment de la nostra vida. S'inclou, per tant, l'accessibilitat cognitiva i comunicativa. Una persona que està perfectament de salut, però que es torna sorda, té problemes d'accessibilitat comunicativa i a vegades aquesta sordesa aïlla més que tenir una demència. Per tant, identifiquem totes aquestes situacions en les quals s'ha d'intervenir per aconseguir aquesta accessibilitat de caràcter universal.

El codi és complex, té 199 articles

Són gairebé 400 pàgines de decret, però per simplificar, cal dir que, en primer lloc, afecta tots els espais de nova construcció i suposa que s'introdueixin millores en les condicions d'accessibilitat. Això no és problemàtic, perquè en els edificis de nova construcció la nova normativa no encareix. D'altra banda, també s'impulsa la transformació de les construccions ja existents, i s'inclou el tema dels ajustos raonables en els quals s'admet que no es pugui aconseguir el reconeixement de l'accés universal perquè es tracta de construccions antigues, però es busquen solucions alternatives per poder fer l'espai el més accessible possible. En els casos dels ajustos raonables es marquen terminis d'1 a 3 anys per eliminar determinades barreres, i en els casos d'ens locals es donen uns terminis d'entre 8 i 15 anys de marge en funció de l'establiment. El marge temporal va en funció també de la dificultat. I el tercer gran bloc és el que afecta l'accessibilitat comunicativa i cognitiva. Fem que les persones amb dificultats de caràcter sensorial o cognitiu cada vegada siguin més tingudes en compte.

Si es fan les coses bé, s'ofereix un distintiu de qualitat?

El nou codi afegeix que es pugui accedir a tenir un distintiu d'accessibilitat universal i que es pugui premiar aquells espais on des d'aquest punt de vista s'estan fent les coses bé. Com a departament ens comprometem a què hi hagi unes línies de finançament que permetin als sectors adaptar-se a aquests requisits d'accessibilitat. En aquest sentit, s'està fent també una campanya molt proactiva de difusió dins la mateixa Generalitat i ens locals i s'estan organitzant processos formatius i treballant la comunicació clara del codi, amb documents que simplifiquen la informació que s’hi inclou.
 

Marta Segura, directora general de l'Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya