Noticies

“La prevenció de riscos laborals ha de vetllar per la seguretat i la salut laboral de tots el seu personal"

27/05/2024

Manuela Brinques Martínez és cap auditor en seguretat i salut laboral a l'entitat auditora en prevenció de riscos laborals, Full Audit.

 

Les empreses tenen l’obligatorietat d'incloure la discapacitat com a variable en la gestió preventiva?

Sí, s'han de tenir en compte les característiques personals específiques de tots els treballadors. En una empresa hi ha diferents discapacitats i s'han de valorar totes. En el cas que s'hagi de fer alguna adaptació cal tenir clar que el risc de la feina no s'ha de veure incrementat per la discapacitat del treballador. Sempre cal valorar si s'ha de fer alguna adaptació concreta al lloc de treball tenint en compte les dificultats específiques de cada treballador.


Quines dificultats tenen els tècnics de prevenció per abordar la discapacitat en el seu dia a dia?

Moltes vegades la principal dificultat és la manca d'informació. Cal preservar la confidencialitat i l'estat de salut és una informació molt sensible que no es pot fer servir sense el consentiment de la persona. Quan algú entra a treballar a una empresa se l'ha d'informar dels riscos que li suposarà la feina i, a més, s'ha d'oferir un reconeixement mèdic. El treballador té la llibertat d'acceptar, o no, fer-se el reconeixement. Un reconeixement que li ha de dir si és apte pel seu lloc de treball o apte amb limitacions. En aquests casos, l'empresa ha d'adaptar les tasques laborals al seu estat de salut. Un embaràs, per exemple, és també una limitació, en aquest cas temporal, i requereix, sovint, una adaptació específica.


El diagnòstic del treballador, però, és secret.

El metge no pot dir què tens, però sí que pot dir què és el que no pots fer. És a través d'aquest reconeixement mèdic que es poden identificar aquestes necessitats. La dificultat més gran dels tècnics de prevenció és, per tant, tenir la informació, saber quines són les necessitats específiques de cada persona.


L'accessibilitat dels centres de treball és moltes vegades una assignatura pendent?

Sí. A Catalunya s'ha publicat fa pocs mesos el nou codi d'accessibilitat que aplica també als centres de treball, però hi ha molt desconeixement de la

normativa. Aquest és el primer problema. Moltes vegades es fan millores puntuals de manera reactiva, en el moment en què es troben davant d'una necessitat concreta. Normalment, no hi ha ningú a l'empresa especialitzat en el tema. El nivell és molt baix i normalment l'accessibilitat s'associa només, a la mobilitat reduïda, i no es pensa en la capacitat sensorial, és a dir, visual o auditiva. Queda molt camí per fer.


Quines són les adaptacions més freqüents dels llocs de treball.

Es fa molt a mida de les persones que hi treballen. En l'àmbit tecnològic hi ha hagut molts avenços, per exemple en discapacitat visual, amb els lectors de pantalla i amb informació sonora. També hi ha més sensibilitat cap a la subtitulació per la discapacitat auditiva. En el cas dels ascensors cada vegada més s'aplica el sistema d'informació amb missatge de veu i s'apliquen textures per a invidents en els circuits. Però queda molt recorregut.

Totes les empreses han de garantir la igualtat d'oportunitats i el ple exercici de drets a tots els seus treballadors i això vol dir tenir en compte les particularitats de cadascú. La prevenció de riscos laborals vetlla en aquest sentit per la seguretat i la salut laboral també de les persones amb discapacitat. La prioritat, per tant, és garantir que tots els treballadors tinguin el mateix nivell de protecció.


I els protocols d'actuació en cas d'emergència en centres de treball amb presència de persones amb discapacitat, s'apliquen?

S'haurien d'aplicar. Quan es tenen persones amb discapacitat cal tenir designada una persona d'acompanyament. Normalment, es formen equips d'emergència, equips d'evacuació. Però hi ha moltes situacions que s'han de tenir en compte. Per exemple, en cas d'incendi no es pot fer servir l'ascensor i, per tant, cal tenir unes cadires especials per evacuar per les escales. En el cas de tenir alarmes, no poden ser només sonores. Els equips d'emergència s'han d'anar revisant perquè es desactualitzen. S'han de substituir les persones que marxen i que tenien un paper en l'evacuació. En aquest sentit, els simulacres són necessaris per comprovar com funcionaria tot el protocol en cas d'emergència real. Això vol dir fer un recordatori del recorregut, del punt de trobada... Cal tenir present el pla d'emergència i actualitzar-lo.


Per això cal fer auditories, perquè detectaran els punts dèbils de l'empresa en aquest sentit.

Sí, són molt importants. De fet, n'hi ha dos tipus, la de prevenció de riscos laborals, i auditories d'accessibilitat. Qualsevol persona ha de poder fer ús de les instal·lacions en les mateixes condicions de seguretat i d'autonomia. Les indicacions s'han de poder interpretar fàcilment, en l'àmbit cromàtic, amb una bona ubicació, una bona senyalística. Aquí entra el concepte d'accessibilitat universal que caldria aplicar-se sempre. Tenim uns requisits normatius, cada vegada hi ha més sensibilització i tenim molts avenços tecnològics, però encara estem en procés de millorar, hi ha molt desconeixement i queda, per tant, molt camí per recórrer.

 

 


 

Fotografia de Jordi Fernández, Psicòleg a Fundació MAP i especialista en sexologia clínica. Amb ell, vam parlar sobre sexoafectivitat i discapacitat en aquesta entrevista de Fundació CARES.

Manuela Brinques, cap auditor en seguretat i salut laboral a Full Audit

 

Compromesos amb un futur sostenible

Aquesta notícia està relacionada amb els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible definits com a prioritaris per Fundació CARES: