"Una societat que té més fundacions és una societat millor"

Entrevista a Àngel Font, subdirector general d’investigació i beques de la Fundació “la Caixa” i director del CaixaResearch Institute; president de Philea, una organització que representa i connecta fundacions i organitzacions filantròpiques de tota Europa i patró de Fundació CARES.

A l'Estat espanyol, tenim una bona xarxa de fundacions, però en quin context ens situem en el mapa europeu i internacional?

Jo crec que podem estar molt satisfets de tenir un sector de fundacions a l'Estat espanyol, de forma molt especial a Catalunya, que és molt homologable al de molts altres països del nostre entorn europeu o també dels Estats Units. Sens dubte, jo crec que hi ha una característica que les societats més avançades tenen, que és una societat civil organitzada. Una de les formes més potents d'aquesta organització de la societat civil son les fundacions.

A mi m'agrada pensar que una societat que té més fundacions és una societat millor. I no és una afirmació gratuïta. Hem vist que allà on hi ha més qualitat d'indicadors socials, al final acaba concretant-se en més fundacions. Si ens comparem amb altres països, potser tenim un nivell d'atomització més gran. És a dir, tenim un nombre alt de fundacions, però segurament d'una mida més reduït. Això forma part de la nostra societat. També en el món empresarial tenim corporacions més petites que a altres països, i això també es tradueix en fundacions d'una dimensió menor. Però sens dubte, si anem a mirar el nombre de fundacions com l'expressió de causes que els ciutadans volen impulsar, crec que hem d'estar contents.

Quines són les principals necessitats, els principals reptes als quals s'enfronten aquestes fundacions?

Tenim grans reptes que estem lluitant per aconseguir. La societat està canviant a molta velocitat, i les missions de les fundacions també s'estan adaptant. Adaptar-se és un repte. Tenim moltes fundacions en l'àmbit educatiu, sanitari, de cura de persones. Podríem dir que aquesta ha estat la base, la pedrera de les fundacions. Ara ja comença a haver-n’hi moltes vinculades a la recerca científica, especialment la de salut, però també d'altres, responen a reptes nous de qualitat, fins i tot socials, vinculades a la lluita contra les notícies falses, per exemple.

Hi ha entitats que s’estan dedicant a això, també al nostre entorn. De la mateixa manera que va començar a passar fa uns anys en alguns països europeus amb el tema d'implicacions derivades del canvi climàtic i ara també al nostre país. Temes de sostenibilitat, canvi climàtic, adaptació de les poblacions, mitigació de diferents problemàtiques comença a ser un tema important també en entorns més rurals. Podria dir que el sector fundacional estem evolucionant d'una visió més clàssica cap a una visió que integra aquests nous reptes.

Perquè el paper principal de les fundacions és ser allà on l'Estat no arriba?

Podria ser una bona definició. He dubtat un moment d'un sí rotund per una raó: Jo defineixo el món de les fundacions com iniciativa privada pel bé comú. És una forma molt simple, però podríem afegir que és quan s'ajunta la iniciativa de persones o corporacions privades que no tenen un mandat públic, però que sí que tenen una orientació de fer coses per al conjunt de la societat, pel bé de la societat, pel creixement de la societat.

No és ben bé substituir l'Estat, però sí que és complementar-lo amb molts temes. I complementar vol dir cobrir espais buits. I complementar també vol dir anar acompanyat de l'administració i pactar per fer coses junts.

La Fundació és un lloc òptim per provar coses noves. I potser, quan aquestes proves pilot s'han consolidat, poden passar a ser política pública.

Sovint són espais d'innovació, de flexibilitat i d'aprenentatge. Les administracions són més de donar estabilitat a llarg termini. Per tant, no és tant substituir, però sí Complementar. Es poden fer coses diferents, però cada cop més fundacions i administracions intenten coordinar coses.

Des de l'Associació Europea de Fundacions i amb la Comissió Europea, hem treballat el principi de les 4p. En anglès sempre parlem de Públic, Privat, Partnership i incorporem filantropia, que en anglès la inicial és una P. Això vol dir col·laboracions entre el sector públic, també amb el sector privat, el comercial, i també el filantròpic. Per tant, no és substituir l’Estat, sinó implicar-se en l'administració amb nous reptes.

Les societats més avançades tenen una societat civil organitzada, i una de les formes més potents d'aquesta organització son les fundacions

Parlant d’aquests reptes, quins trets comuns estan marcant tendència en el sector de les fundacions?

El nombre de fundacions està augmentant, i també el volum del pressupost gestionat i el nombre de treballadors o voluntaris implicats. Aquests són indicadors que es van consolidant al llarg dels anys. Cada vegada hi ha més confiança en les fundacions. En l'entorn europeu, per exemple, els programes de la Comissió Europea no preveien en la seva regulació que les fundacions poguessin intervenir. Sí que estava previst que la Comissió Europea pogués donar ajuts als estats o a altres administracions o fins i tot a empreses privades. En aquest moment ja està regulat que les fundacions puguin ser sòcies de la Comissió Europea per al desenvolupament de programes. I això està portant, certament, a una dinàmica molt, molt nova.

I ara parlàvem també de situacions com les pandèmies o conflictes polítics, és a dir, crisis globals. Com s'adapten les fundacions? Quines estratègies han d'adoptar les fundacions per afrontar situacions de crisi?

La Fundació CARES, que tant ens estimem, és un bon exemple de fer-ho bé. S’ha de buscar una sostenibilitat econòmica al marge de les subvencions públiques. Aquest, sens dubte, és un camí que s'està veient efectiu. Això és el que està passant en algunes fundacions, com en la que jo pertanyo, la Fundació La Caixa, que ha assegurat uns fons patrimonials grans el rendiment dels quals permeten assegurar el desenvolupament de la Fundació. També hi ha altres maneres per tirar endavant com buscar ingressos de la mateixa activitat, generar activitat econòmica que tingui impacte en la societat, creant llocs de treball per a persones amb discapacitat i persones vulnerables. Igualment hi ha altres fundacions que demanen, no només subvencions públiques, sinó que la ciutadania es comprometi a aportar els recursos amb donacions. Aquí les lleis de mecenatge s'han anat adaptant i han anat pujant els topalls que permeten desgravar cada cop més diners per aquestes donacions. I també estem veient una tendència a l'alça que hi hagi un compromís més gran per part dels ciutadans i institucions, com la Fundació Pasqual Maragall o la Creu Roja i no tant per la via de captació de socis i d'aportacions de particulars. Tenim també l'exemple de La Marató de TV3, que recull tots aquests diners per una causa tan important com és la recerca. Per tant, totes aquestes estratègies, la de disposar de fons patrimonials que donin rendiment, la de generar ingressos per activitat pròpia o la de disposar d'una base social àmplia que aporti recursos recurrents, són les més normals perquè aquestes institucions no estiguin a l'espera de recursos públics, que sabem que a vegades venen i a vegades no venen.

Quins són els principals obstacles i quin paper juguen les aliances internacionals per assolir els objectius de les fundacions?

Cal evitar ser excessivament farragosos. M’explico. Com que hem de ser institucions transparents i hem de retre comptes amb molta gent que fa aportacions, a vegades som organitzacions que podem tenir la tendència a generar burocràcia, a generar procediments farragosos. Insisteixo que normalment es fa a fi de bé a fi de ser transparents, a fi que es pugui explicar com es gasten els diners. Però el resultat pot ser que s'hagi de passar molt temps fent informes perquè tothom estigui informat. En aquest sentit, la revolució tecnològica també ha arribat a l'administració pública i la irrupció d'eines com la intel·ligència artificial ha de permetre que les fundacions guanyin molta agilitat. Aquest repte de reduir la càrrega administrativa, que és un repte, pel conjunt de la societat, per les administracions públiques i, per descomptat, per les empreses, també ho és per les fundacions. I aquí cal una inversió important en tecnologia per fer que tots els esforços vagin a millorar la vida de les persones, per poder tenir més impacte a la societat. I Insisteixo, amb papers i burocràcia.

Entenc, per tant, que la intel·ligència artificial podria ser un gran aliat per, justament evitar la burocràcia. Les noves tecnologies haurien de ser bons aliats. Com afecta aquesta innovació tecnològica?

Les Fundacions i tecnologia han d'anar de bracet. Ja sé que la major part de l'activitat de la Fundació està vinculada a la cura de les persones, a l'atenció a les persones. I és bo que sigui així, però hem d'aconseguir que tota la gestió pugui ser el màxim automatitzada possible. I aquí la tecnologia ens pot ajudar, sens dubte. La tecnologia, la intel·ligència artificial, els aplicatius informàtics, la gestió de les dades ben feta estalvia hores. Aquestes hores guanyades es podran aplicar a cuidar millor a les persones. Evidentment, sempre que hi ha una tecnologia nova i hi ha dificultats, pors i incerteses.

I les xarxes socials, també han d'anar en el mateix sentit?

A mesura que la societat avança, apareixen nous reptes que avui tot just intuïm. I, per tant, a mesura que la societat va avançant i va identificant reptes s’han de crear organitzacions per afrontar aquests reptes, i això em sembla molt estimulant. Crec que venen dècades en què serà més necessària que mai la filantropia, entesa com el compromís cívic i ciutadà d'una societat en favor de causes comunes. Cal que estiguem atents a tots els temes clàssics que encara no tenim pendents, com el repte de la desigualtat, els reptes d'una salut accessible per a tothom. I també tindrem molts reptes nous. I la filantropia hi ha de ser per lluitar-hi. Aquesta energia brutal que es genera quan algú proposa una idea i la resta de la gent el segueix amb voluntat filantròpica espero que en els anys vinents vagi a més.

Quin missatge s'hauria de transmetre a les noves generacions de filantrops i líders de fundacions?

Les Fundacions i tecnologia han d'anar de bracet. Ja sé que la major part de l'activitat de la Fundació està vinculada a la cura de les persones, a l'atenció a les persones. I és bo que sigui així, però hem d'aconseguir que tota la gestió pugui ser el màxim automatitzada possible. I aquí la tecnologia ens pot ajudar, sens dubte. La tecnologia, la intel·ligència artificial, els aplicatius informàtics, la gestió de les dades ben feta estalvia hores. Aquestes hores guanyades es podran aplicar a cuidar millor a les persones. Evidentment, sempre que hi ha una tecnologia nova i hi ha dificultats, pors i incerteses.

Vostè és el president de Philea en representació de la Fundació La Caixa, què està fent aquesta aposta per la investigació i la salut a través de l'Institut Caixa Research, de la qual vostè és director corporatiu. Què representa aquest projecte per la Fundació La Caixa i per què aquesta aposta en aquest àmbit de la salut?

La Fundació La Caixa fa molt temps que està implicada en la salut i la recerca. L'any 1932 La Caixa ja va crear el seu primer institut de recerca. Era l'Institut Antituberculós que estava situat al passeig de Sant Joan, molt a prop de l'Arc de Triomf, i es va centrar en la recerca mèdica de la malaltia. Allò no va poder continuar perquè va arribar la Guerra Civil, però va ser un primer intent. És veritat que anys més tard es recupera aquest compromís amb la creació d'IrsiCaixa, que va ser l'Institut de Recerca contra la Sida, dirigit pel doctor Clotet i que està ubicat a l'Hospital de Can Ruti, també amb l'Institut de Salut Global, l'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron i amb la Fundació Pasqual Maragall amb la recerca de l’Alzheimer.

Tots aquests compromisos que s'han anat prenent, amb el temps ens han portat d'una manera molt natural a voler assumir el repte de la creació d'un Institut propi que sigui complementari a tots aquests altres instituts. És un edifici nou que s'està construint al costat del CosmoCaixa. Això és molt rellevant. És una de les primeres vegades que hi haurà la configuració d'un centre de recerca al costat d'un museu de la Ciència.

I això ens permetrà acostar la ciència a la ciutadania. Els millors investigadors del món se centraran en la recerca del coneixement sobre la immunologia i com aquesta immunologia pot curar les malalties del futur. Creiem que és el moment d'apostar per aquest àmbit. Fins hi havia una limitació tecnològica. En aquest sentit, la intel·ligència artificial i les capacitats de supercomputació, ens permetran estudiar un conjunt de dades que fins fa molt poc no podíem ni imaginar. I això és el que serà el Caixa Research Institute per la Fundació La Caixa. És segurament el projecte més important, de major dimensió i de major dificultat que hem emprès en els últims 25 anys i estem molt contents de poder fer ja muscle organitzatiu i intel·ligència col·lectiva a la Fundació La Caixa per recolzar una institució com aquesta. I tenim un conjunt de socis que en saben més que nosaltres, amb temes d'investigació com el d'Oncologia de Vall d'Hebron, el d'Infeccions de Can Ruti, el de Salut Global del Clínic. També s'ha afegit a l'equip de Sant Joan de Déu de malalties pediàtriques minoritàries. Tot això farà que, a banda de generar nous descobriments sobre la immunologia, puguem tenir d'aquí a pocs anys nous tractaments i noves teràpies per a malalties com el càncer, però també com infeccions, malalties vinculades al sistema cardiovascular o malalties de tipus autoimmune.

Està previst considerar el factor de la discapacitat en aquests estudis que ara parlàvem?

Sens dubte. Alguns dels estudis vinculats a la neurologia i neuroimmunologia estan clarament Vinculats a algunes malalties que provoquen discapacitat, tan motora com també mental. El fet d'haver triat com a focus de la recerca la immunologia ens permet fer un enfocament molt diferent perquè no estarà vinculat només a una malaltia sinó a moltes, algunes d'elles molt discapacitants. Estem convençuts que l’estudi d’algunes de les malalties en l'àmbit de la neuroimmunologia i l'auto immunitat, permetran prevenir moltes situacions de discapacitat en el futur.

 

Àngel Font, subdirector general d’investigació i beques de la Fundació “la Caixa”, director del CaixaResearch Institute, president de Philea i Patró de CARES